HISTÒRIA

El poble de Siurana, enlairat en una cinglera de roca calcària del triàsic mitjà, té els seus primers vestigis prehistòrics al paleolític, neolític i bronze, després fou habitat pels suessetans, poble iber que cap al 120 aC fou sotmès pels romans.

Però l’origen d’hàbitat continuat o urbà es remunta a la invasió sarraïna del 711 a la Península. Siurana, ocupada pels àrabs fou un valiat dependent de Còrdova fins al 1056, en què passà a ser un regne taifa.

El 1153 Siurana fou reconquerida per ordre del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Aquesta reconquesta fou portada a terme per Bertran de Castellet, Ramon de Ganagot i altres nobles.

Bertran de Castellet s’ocupà de la repoblació i Siurana passà a ser un marquesat.

A la mort de Castellet, el territori es dividí en quatre senyorius: la baronia d’Entença, la baronia de Cabacés, el priorat de la Cartoixa d’Escaladei i la baronia d’Escornalbou.

Aquesta fragmentació del territori portaria posteriorment a discòrdies entre les diferents baronies, les quals no sempre estaven d’acord sobre cap a quin bàndol s’havien de decantar quan les guerres afectaven el seu territori (guerra dels Segadors, guerra de Successió, etc.).

Actualment, Siurana pertany al terme municipal de Cornudella de Montsant.